TORNAR A COMENÇAR

Per circumstàncies laborals , vaig haver de aparcar aquest projecte la temporada passada just quan es començava a posar interessant ... Després d'uns quants canvis a la meva vida , crec que puc  re - emprendre això amb un mínim de serietat , o com a mínim intentar-ho.
Però el que torna a començar és una temporada motociclista que a priori , i com cada any , promet ser la millor de tots els temps .
Molt va quedar al tinter la temporada passada , però ja no puc mirar enrere . Després d'una llarga espera els gladiadors han tornat a la arena a Sepang , i encara que sigui només el primer entrenament , ja dóna per somiar i fer pronòstics .

Foto: mundomotero.com

Márquez s'ha mostrat intractable , destrossant el crono tot i que ajudat per una meteorologia benigna com mai abans en el circuit malai , i rodant constant i ràpid , aconseguint 45 girs en 02:00 que sembla serà el ritme de carrera en sec . Encara que en Rossi va rodar ràpid els tres dies i va acabar amb el segon millor crono , lamentablement per a tots els que el volem veure lluitant al davant , no va ser tan constant com el català ni com el seu company d'equip i només va completar 11 girs en 02:00 . Lorenzo va fer 25 girs en el temps de referència tot i queixar-se amargament dels nous Bridgestone 2014 . 13 voltes va fer Pedrosa en dos minuts , així que encara que sigui prematur dir-ho sembla que, a dia d' avui , la cosa està com l'any passat tot i el que digui la taula , que també ha posat a la Yamaha open d'Aleix Espargaró amb l' quart millor temps però molt lluny del ritme de carrera les oficials . Rossi està una mica més a prop , sobretot si aconsegueix ser competitiu a una volta amb les gomes toves , alimentant l'esperança que completi l'espectacle que ens ofereixen els altres tres , però segueix sent Lorenzo , que ha fet uns entrenaments pensant en el ritme de carrera , l'únic que sembla estar a l'alçada del " Tro de Cervera ".

TOTS OBERTS

Una de les coses més importants que anava a succeir a Sepang finalment no va succeir, i és que Ducati encara no ha comunicat a Dorna si continua com a factory ( software lliure , 20 litres , 5 motors i gomes més dures ) , o corre el 2014 amb el reglament open ( software de Dorna , 24 litres , 12 motors i gomes toves ) . A Malàisia tres de les motos de Bolonya estaven en configuració factory i una , la del colombià Hernández , en configuració open . Segons Dall ' Igna, l'encarregat del projecte i ex - guru d'Aprilia , córrer sota el reglament open els permetria accelerar el desenvolupament , però encara no tenen res decidit .
En 2016 o 2017 , Carmelo Ezpeleta vol que totes les motos de la graella facin servir el mateix software proporcionat per l'organització , i això passarà per molt que digui en Nakamoto .
Al meu entendre, i després d'haver vist el rendiment i el potencial que té a priori la Yamaha open d'Espargaró , no és una mala opció escollir aquesta configuració per a algunes fàbriques que no estan a l'altura electrònicament . Poden ser mitjanament competitives en l'actualitat i arribar bén preparades al dia " D" en què totes les motos de la graella portin la mateixa electrònica .

foto: voromv.com

Suzuki ha començat a treballar amb la centraleta de l'organitzador , i tenen intenció de sortir com wild card en algun gp , segurament Motegi . kawa , de la mà d' Avintia racing i amb el descerebrat Barberà ( al qual han tornat a trincar , aquesta vegada per conduir sense carnet per tenir-ho retirat ) , tot i que si no m'equivoco encara sota la denominació CRT , està posant força energies en el desenvolupament de la moto amb la base de la campiona de SBK s, i també podria tornar quan s'igualin les prestacions electròniques .
D'aquí a poc sortirem de dubtes , el 28 de febrer els italians han de dir alguna cosa a la organització ... El que no tinc clar és que pensaran Dovi i Crutchlow de tot això .

ESCLAUS DE LES ONES

Corre el rumor que Telefónica tornarà al mundial com a patrocinador principal de Yamaha .
Corre el rumor que aquest patrocini forma part del tracte tancat entre l'operador i dorna pels drets de retransmissió de Motogp a Espanya a partir d'aquest mateix any .
És un fet que això de veure les motos gratis , s´ha acabat. Aquest any Telecirco donarà en directe 9 dels 19 GG.PP. 's , els altres deu en diferit , amb els locutors de l'any passat , i intueixo que amb més publicitat que mai . I la temporada 2015 serà íntegra de pagament .
Es veia venir , a Itàlia ( Sky ) i Gran Bretanya ( BT Sport ) , ja es veuen només de pagament i era inevitable que un país amb uns índexs d'audiència com els nostres acabés en el mateix sac .
Ara caldrà veure com li surt la jugada a telefònica amb la inmensa crisi que tenen la majoria de famílies , s' haurà de ser un "malalt " d'aquest esport per deixar anar la pasta per pagar una cosa que ha estat " tota la vida "gratis .

fto: motorpasionmoto.com

I els malalts que necessitem veure les carreres amb un mínim de qualitat i acabem pagant (tard o d'hora tots ho farem ) tenim dues opcions :
1: abonar-nos a Movistar TV ( abans Imagenio ) i tindrem un canal temàtic on a més de les carreres podrem veure documentals , reportatges i carreres antigues; el que encara no està clar és si aquest canal entrarà dins de la quota d'abonament normal, o si s' hi haurà de pagar un " extra" per descodificar el canal.
2 . comprar el vídeo pass que ofereix Dorna a través del seu web , per veure les curses on line en HD , amb tot el contingut extra que ofereix Movistar de material gràfic històric , a més del cronometratge en directe , encara que això si , en anglès ia un preu de 99 € per temporada ( hi ha un paquet més sofisticat , amb multicàmera i més coses per 130 i escaig euros a l'any )
Jo descarto aquestes webs d'internet que es poden veure coses de pagament gratis , perquè ho faig molt malament i no soporto que es pengi , i com no em porto bé amb els de Timofónica , crec que li donaré els meus calers a en Carmelo.
Fins la propera !

Amants Aficionats

El passat cap de setmana vaig estar a Motorland veient les Superbikes. Contant-nos a nosaltres, la xifra oficial d'assistència dels tres dies de Gran Premi és de 26.910 espectadors.
Nosaltres vam anar tres persones en un cotxe dièsel (puta crisi), una nevera amb menjar per un parell de dies —això sí, vam sopar en un bar—, l'entrada que permetia anar a qualsevol part del circuit, inclòs el paddock (35 €), i ens vam allotjar en una casa rural a 15 minuts del circuit. Vam gaudir d'un cap de setmana de curses per 105 €, una autèntica ganga...

Chaz Davies a Motorland                          foto:masmoto.net

El que em porta a confirmar que l'afició d'aquest país, més que aficionada a les motos, és aficionada als pilots. La majoria són fidels, què dic fidels, són aferrissats devots del "seu" pilot, a qui defensen amb vehemència, i tots els arguments imaginables, i amb energia inusitada, la mateixa que inverteixen per atacar i menysprear els pilots que gosin intentar ser rivals del seu idolatrat.

Quan el 1999 Àlex Crivillé va guanyar el primer i únic títol de 500 de que pot presumir l'F.M.E., van començar a créixer, com a bolets de tardor, aficionats al motociclisme fins a sota les pedres que, per completar el seu nou paper d'aficionat motorista expert, no van dubtar, malgrat no tenir experiència prèvia, en comprar "pepinos" RR que només saben aprofitar en les rectes i a les terrasses dels bars, però que els proporciona aquest look de motard racing que tant els agrada exhibir.
I aquí estem, amb plens absoluts en els quatre GG.PP. de la temporada, però amb els circuits mig buits quan ve l'"altre" campionat del món, i això que és campionat del món, amb 6 marques i 15 paios capaços de guanyar curses, perquè en les proves de CEV —"el millor campionat nacional" que existeix (encara que això ho discutirem un altre dia)— els circuits estan literalment deserts.
Hi ha molt aficionat en aquest país, però els que estimem aquest esport, als que no ens importa el nom o la nacionalitat del pilot —només quan ràpid és capaç d'anar, quan de gas és capaç de donar—, els amants del motociclisme, seguim essent els quatre de sempre.
Pocs, però ben avinguts.

foto: amv.es

ELECTROCRISIS

Motorland mola. Mai he tingut l'ocasió de visitar Laguna Seca (i, a aquest pas, mai la tindré) on, pel meu gust, està un dels revolts més espectaculars del món. N'hi ha un, però, gairebé igual, tot i que de dreta a esquerra, al circuit d'Alcanyís, i és una passada veure'ls "llançar-se al buit" en directe, i més tenint en compte la llarga d'esquerres que el segueix, on ho arrosseguen tot en quarta a fons.
Em va agradar molt el traçat, encara que, segons sembla, no facilita les curses emocionants. La llarguíssima recta de darrere marca les diferències (Carles Checa perdia mig segon i 16 km/h respecte a les tetras amb la Panigale), i les normalment atapeïdes carreres de superbikes, van ser més insulses del que s'esperava. Tot i així, els guanyadors de SBK's i SSP no van ser els que, a priori, eren els favorits.
No se si té a veure amb la quantitat d'electrònica i gestió informàtica de les motos actuals, o amb allò de no gastar per gastar, però vaig trobar a faltar una mica de salsa a les celebracions. Ja no fan weelies eterns traient les cames, ni burn-outs. Crec que va ser Guintoli, potser ple d'eufòria en veure's líder destacat del campionat, l'únic que va fer un suau burn-out per la Galeries...
Els temps canvien.

SuperSic cremant goma                                                                                                                                   foto:flickriver.com

POR AL COS

Això va ser el que vaig sentir quan estava mirant, per un canal de Mediaset, els entrenaments lliures de Qatar, divendres a la tarda. Com és possible que un tità televisiu posi a retransmetre, encara que siguin uns lliures, a un parell de pseudo-periodistes que no saben ni del que parlen? La quantitat de barbaritats que van dir em van fer témer el pitjor. Coses com que els frens de carboni de les motogp valien 600.000€. Jo no sé el que valen, espera... Costen uns 10.000 €. He trigat 40 segons a esbrinar-ho i no sóc periodista. Els auriculars de Scott Redding —quan va sortir el pla de l'anglès al box amb els taps de les orelles llocs—, o no saber quants germans té Hayden (2 germans i una germana), afirmant que aquests eren campions del món i corrien en motocròs, em va obligar a connectar el "mute" del televisor per primer cop en la vida, en 25 anys que porto seguint les curses, i a donar un cop d'ull al compte corrent a veure si m'arribava per pagar el videopass del web de Dorna (no m'arribava ...).
Però he de dir que, després de l'ensurt inicial, les retransmissions amb l'"equip oficial" de Mediaset, em van deixar un bon gust. Nico Abad no va estar malament, humil en el seu desconeixement. Melissa Jiménez parla correctament anglès i italià, i ja no fa vergonya aliena escoltar les entrevistes del parc tancat. Encara tenen molt a aprendre, però tenen marge. I el gruller d'en Chércoles sembla més moderat en el seu histriònic nacionalisme i intervé menys, cosa que és d'agrair.

Equip Mediaset                                                foto:telecinco.es

I les carreres van acompanyar, començant pel nou format de classificació. Em va agradar molt. Emocionant i incert. Encara està verd i els pilots i els equips s'han d'acostumar a polir estratègies.
Tinc clar des de ja, que jo li donaria un punt extra al poleman, i instaria als responsables de Bridgestone a subministrar pneumàtics de classificació, així tindríem un "pre- gp"complert els dissabtes.








SUBDESENVOLUPAMENT

L'any i mig de manca de desenvolupament, del que Cal Cruchlow es queixa a la seva Yamaha satèl·lit, ha d'estar en els frens, perquè, en la primera frenada que va tenir amb Valentino, se'n va anar d'excursió per l'escapatòria... Tot i així, va fer una gran carrera i una millor classificació.
I parlant de frens i de Valentino, l'italià gairebé la fa grossa al tocar-se amb Pedrosa. El va salvar el protector de la maneta, al qual li devem que la carrera de motogp no fos un altre trenet, un encert en seguretat per part de Dorna.
Un altre que gairebé la fa grossa, però aquesta vegada en entrenaments va ser "Atomic Ant" Marquez, que es va quedar amb 10 € del pneumàtic del darrere de Dani al "mono" de cuir quan el de Castellar va tallar gas només sortir a la crono final. No sé si Marc volia aprofitar Pedrosa per llançar-se i, per això, anava tan enganxat. Tampoc sé si Dani va tallar per no ensenyar les seves cartes al novell i, de pas, donar-li un bon ensurt. Però, el que tinc clar és que, si cauen a terra els 2, tindríem festa al box d'HRC per tot l'any. I, al meu entendre, hagués estat culpa de Pedrosa per tallar. Jo prefereixo la mentalitat, més de SBK s, de "segueix-me si pots", als egoismes estratègics de motogp.

Rossi amb el protector de maneta tort                                                                                                                foto:motogp.com

ELENA ROSELL I ANA CARRASCO

Espero equivocar-me, com gairebé sempre. Encara que vaig encertar amb Scott Redding, que va fer una gran carrera i gairebé guanya a Pol amb una moto que, si els dos estan al límit del pes, ha de ser uns 10kg més lleugera que la d'Espargaró. També us dic que segueixo tenint fe en Jordi Torres. Terol va acabar tres llocs per darrere d'ell, i el de Rubí encara té temps de demostrar el que val. Això acaba de començar i és molt llarg. Suter ha de posar tota la carn a la graella si no vol que Kalex monopolitzi tots els podis de la temporada i l'Aspar Team és gairebé la seva única basa (encara que Luthi provarà a Austin i intentarà sortir en cursa), i en el COTA de Texas veurem quan bons són Torres i el seu equip amb només dues hores per posar a punt la moto en un circuit desconegut. Com deia, espero equivocar-me al creure que Elena Rosell va tirar la seva carrera a les escombraries en acceptar el temptador i mediàtic lloc que li va oferir Aspar. Després d'un parell d'anys en els quals gairebé sempre ha estat última en cursa, patint moltíssim i aprenent poc, ha desaparegut d'escena, i em temo que no li queda una altra que donar tombs per equips mediocres del CEV o sufragats per ella mateixa quan, al meu entendre, hauria pogut arribar al circ molt més preparada del com ho va fer, almenys haver passat pel nacional de moto2 per saber on era realment, en lloc de saltar directament de la extrem a la categoria més dura i amb els rivals més durs que hi ha. Vull pensar que va ser amb bona intenció, però Jorge li va fer un flac favor a la valenciana.

Ana Carrasco a Qatar                      foto: tresruedas.worldpress

Comparant amb Ana Carrasco, sembla que la murciana està donant els passos adequats, els lògics si es vol arribar a alguna cosa al campionat del món. Està com a tercer pilot en un gran equip, amb companys que li poden ensenyar molt, després d'agafar experiència i no fer-ho gens malament al nacional de Moto3.
No sé on arribarà, però estic convençut que deixarà molta més empremta de la que Rosell hagi pogut deixar.
Les noies al poder.

Jordi Torres

Estic molt content que el pilot de Rubí hagi aconseguit, per fi, plaça fixa en el mundial i en l'equip de l'omnipresent Jordi Martínez "Aspar", un dels equips amb millor salut econòmica de tot el paddock. I ho ha aconseguit a base de treball dur, perseverança i pebrots; és un pencaire de la moto però talent no li falta. El 2011 es va passar tot el CEV batallant amb el seu company d'equip, el ràpid i experimentat Carmelo Morales, guanyant in extremis, fins al punt que el bo de Carmelitus es va passar a Extreme a 2012 —per no tornar a lluitar amb en Jordi?— després de buscar, sense èxit, un seient fix al mundial. 
I l'any passat, Jordi ho va brodar al CEV, exercint un domini total de la categoria però, sobretot, un domini i coneixement total de la seva màquina, guanyant amb autoritat i corrent al límit, fins i tot estant lesionat, aconseguint que fos un autèntic plaer veure'l pilotar.
 En fi, com deia, Jordi correrà aquest any el mundial complet de Moto2, amb un equip guanyador. En una entrevista publicada al número 2.351 de la revista Motociclismo, el català comenta que té com a objectiu estar al top10 de cada cursa, que l'equip està per fer podi o guanyar, però ell encara no...


Jordi Torres amb Aspar

No és que vulgui portar la contrària, però en Jordi és molt bo, és ràpid i agressiu. Ha fet una bona pretemporada amb la Suter del Mapfre Aspar, sempre en progressió constant i, encara que Pol sembla estar un pas per davant, crec que, donades les circumstàncies de la categoria i com d'incerts són, de per si, els resultats en la selva de Moto2, si Torres, per aquelles vicissituds del destí, aconsegueix encadenar uns bons resultats en les 3-4 primeres curses, estic convençut que pot ser el tapat que s'uneixi a la terna que lluitarà pel títol el 2013.

Qualitat en té i, com ell mateix comenta a l'entrevista, un bon resultat et pot donar aquest punt al cervell que et permeti quedar-te al grup capdavanter.

La primera cursa és sempre una presa de contacte i una posada a punt per a motos, equips i pilots, que es treuen les teranyines de l'hivern i pot enxampar desprevingut a més d'un. Austin és nou per a tots i, a Texas, Jordi parteix amb els mateixos avantatges i desavantatges que tots els altres, després ve Jerez, una pista que coneix perfectament. Si el de Rubí aconsegueix un bon grapat de punts en aquestes proves —com per estar en el top5 de la classificació— i, el 19 de maig a LeMans, aconsegueix mantenir-se en el grup davanter, potser passi de candidat número 1 a rookie de l'any, un gra al cul d’en Pol Espargaró i, per extensió, de Nico Terol.

A més, Jordi té un avantatge del qual no gaudeix cap altre pilot de la categoria, el seu germà Rubén (DEP) sempre corre amb ell...



Rubén Torres sempre amb en Jordi

DARWIN I LA TEORIA DE L'EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES



MZ Moto2 de 2010 amb xassís tubular

Al meu entendre, Mr Ezpeleta va encertar de ple amb la categoria de Moto2. Preferiria motors oberts amb límits de reglament molt clars, tipus Moto3, però segueixo creient que la va clavar, aconseguint una categoria oberta, disputada, excitant, plena de pilots, relativament assequible i molt emocionant, on l'espectacle preval sobre les prestacions.

Molts constructors de xassís es van aventurar a provar sort en el mundial, FTR, Suter, Moriwaki, Motobi, Speed ​​Up, RSV, MZ, Bimota, Harris, Tech3, Kalex i algun altre...

Però, com va demostrar el naturalista anglès quan li va donar una puntada al cul a l'església catòlica i a la seva teoria creacionista, estem en constant evolució i no sobreviuen els més forts o els més llestos, sinó els que millor s'adapten.
 I sembla que els que millor s'han adaptat, han estat els alemanys de Kalex.

Si en l'època de les extintes 250cc, la categoria s'havia convertit en una copa monomarca Aprilia (tot i que l'últim títol se l'emportés una Honda), en només tres anys, hem passat d'un enorme ventall de constructors de totes classes i procedències a que, en els últims tests IRTA, vuit dels deu primers classificats siguin Kalex, amb l'única incursió de les dues Suter del Team Aspar.

Tots els pilots (la majoria) volen una Kalex, una moto efectiva, ràpida i, sobretot, relativament fàcil de posar a punt, molt menys crítica que la Suter en aquest sentit, el que pot portar a que, si Terol, Torres o el CEO de Dorna no ho impedeixen, la categoria es converteixi en breu en una altra copa monomarca però aquesta vegada, Kalex-Honda amb quatre experiments fent de comparsa a la cua de la graella. És el que té l'evolució, el que millor s'adapta (guanya) sobreviu, la resta desapareix.



Kalex mana

LASTRE



A Dorna mai descansen. Aquest any, després de la insistència de molts —especialment els equips Marc VDS i el Pons HP Tuenti—, el límit de pes per a les Moto2 el marcarà el conjunt moto-pilot, i serà de 215Kg.

Això serà bo per a uns, dolent per a uns altres i indiferent per a uns quants. La mitjana de pes del pilot que s'ha tingut en compte per a delimitar el pes del conjunt ha estat de 72-74kg.


Toni Elías amb BQR

Toni Elias, que admiro molt i m'encanta el seu estil de conducció, serà un dels perjudicats, és millor ser pesat que haver de llastar la moto i, sent petit i lleuger, haver de manegar més pes inercial. Però malgrat això, Toni té classe i mans per estar en el grup que lluitarà per victòries i podis i, per poc que BQR li faci sentir que estan amb ell al 100%, el manresà traurà tot allò que té a dins, que és molt.
 Nico Terol, el company de Torres i teòric primer espasa del Mapfre Aspar, està en la mitjana de pes i és un dels qui li afectarà poc la nova reglamentació.



Al meu entendre, Nico és d'aquests pilots que arriba treballant molt, no és tan talentós com altres, però prou com per estar en l'elit a base de picar pedra. Li costarà més o menys, però és dels que arriba. No tinc clar si aquestes capacitats li donarien per passar de ser un simple Barberà a MotoGP, però és molt possible que tard o d'hora es coroni campió del món de Moto2.

Scott Redding és, al costat del propi Torres, el gran beneficiat amb el nou reglament. El jove i voluminós britànic de l'equip Mark VDS, és increïblement espectacular a la pista, si es descuida un dia d'aquests arrossegarà fins a l'espatlla (sense caure). Al meu entendre, és un pilot que, si no hagués estat pel handicap del pes, directament relacionat amb l'acceleració i el consum de gomes en distància de cursa, hauria estat lluitant pel títol amb Bradl, Marc i Pol els dos últims anys. Crec que aquest any serà un dels llops que perseguirà implacablement al petit dels Espargaró: és ràpid, molt, molt agressiu, té experiència i les pilotes ben posades.


El tamany ja no importa

Tinc la teoria que, en la tirànica categoria de Moto2, cal usar molt els colzes (obrint-los a les frenades i recolzant-los a les corbes) per ésser un seriós candidat a la victòria i al títol.

Jordi Torres diu que no és el seu estil ...

Guanyarà Marquez la primera cursa?

foto: motogp.com

Des que en la cursa inaugural de la temporada de 1998, disputada a Suzuka, Max Biaggi va batre a tots amb l'Honda Marlboro preparada per Kanemoto, ningú no ho ha tornat a aconseguir. Ningú, des d'aleshores, ha guanyat la seva primera cursa en la categoria reina; alguns van estar a prop, com Dani Pedrosa a Jerez 2006 o Akira Rio a Suzuka'02 —la primera i humida cursa de l'era MOTOGP 4t—. Però des de l'indòmit romà, no hem vist un rookie en el més alt del podi de la cursa que obre la temporada.


Podrà Marquez aconseguir-ho? Per descomptat! Per què no?
Té el talent i la moto, li falta l'experiència però és un factor que no ha de ser rellevant al resultat de la seva primera cursa. S'ha mostrat rapidíssim des de la primera vegada que va posar el cul a la RCV i no té complexes.
Gaudeix —se li nota—, com el nen que és, donant gas i, al meu entendre, això és un valor molt més influent que l'experiència o, fins i tot, l'"ajust fi" de la posada al punt, a l'hora d'anar de pressa.Té molta gana i estic convençut que ell i el seu equip, si més no l'Emilio, contemplen seriosament la possibilitat de fer la gesta; Nakamoto sembla que compta amb això…
No crec que Dani i Jorge —i espero que tampoc Rossi— li posin fàcil veient com va la pretemporada, però està clar que cap del tres es pot permetre afluixar gens ni mica —especialment Dani, a qui li han ficat un llop al seu propi corral que el tindrà tota la temporada amb la soga al coll (i no ho dic amb segones pel motiu que va al·legar el de Castellar per finalitzar el test d'Austin abans d'hora, després que Marc li fotés 6 dècimes.…)—, perquè, si algun dels tres es despista, es trobarà amb una exhalació taronja i blava que passarà fregant els carenats per allà on semblava que no hi havia forat.

 foto: motogp.com

M'encanta el de Cervera, em posa cachondu veure'l pilotar, aquesta agressivitat i determinació que li surt de manera natural… És un bé preciós que costa de trobar avui en dia en un campionat on un avançament dur sembla que sigui un crim —carnet per punts inclòs!— i on fa la sensació que, d'aquí a poc, Ezpeleta haurà d'instal·lar intermitents i retrovisors en els prototips.

Sento molta gent comentar com espera que en Márquez no es faci mal, que això no és Moto2 i que, aquí, els pals fan mal. Tinc fins i tot la sensació que, al meu entorn, la gent està esperant la primera caiguda dura i de conseqüències físiques pel de Lleida. Com a optimista que sóc, no ho veig per res així. Exceptuant la caiguda per negligència aliena a Malàisia 2011, les conseqüències físiques de les seves caigudes han estat menors i la cosa no ha de canviar; potser no ha tingut la mateixa sort que Valentino —que no es va lesionar de gravetat fins Mugello 2010, després de 14 temporades sense perdre's una cursa— però estic convençut que en Marc té bona estrella, el segueixo des que corria el campionat de Catalunya de 50cc amb l'equip Procurve i aleshores ja era un goig veure'l pilotar: no arribava a terra però, en mitja volta, ja li havia colat més de mig segon a la resta.
Ens farà gaudir molt als que estimem aquest esport.

Us deixo unes imatges que no ha vist mai nigú d'en Marc amb la 50cc i el dorsal 35. 

M'encantaria saber si "utilitza" els colzes o simplement els arrossega, és a dir, si, com succeeix amb el genoll, no són només una referència sinó també un suport per descarregar pressió en les suspensions.
Algun dia li ho preguntaré.